GUIA DIDÀCTICA
Importància dels hàbits i
rutines en els infants
Els hàbits i les rutines són unes pautes que ajuden als infants a estructurar-se i a orientar-se.
L'adquisició dels diferents hàbits els permet ser més autònoms i fa possible
que tinguin una convivència positiva amb els altres i són necessaris en
l'adquisició dels nous aprenentatges.
Els hàbits i les rutines s'han de treballar tan casa i a l'escola. A mida
que els nens i les nenes van assolint els diferents hàbits es senten més
segurs, tranquils, amb confiança i amb ganes d'aprendre. Observar els seus
petits progressos dia a dia i saber valorar-los és per a ells i elles una motivació
important i necessària per continuar avançant. El treball dels hàbits ha de ser
una tasca compartida entre la família i l’escola.
Tenint en compte la importància que tenen els hàbits en el desenvolupament
de la persona, i que la seva interiorització afavoreix l’adquisició dels
diferents
aprenentatges, l’equip de mestres hem vist la necessitat de consensuar uns
hàbits generals d’escola i establir uns criteris comuns a l’hora de
treballar-los.
Es podrien diferenciar dos tipus d’hàbits, uns amb un caire més general i comuns
a tota l’escola, i uns altres de caire més específic que es van incorporant atenent
les necessitats dels infants i del moment evolutiu en que es troben.
Nosaltres el que volem insistir i treballar més a fons són els hàbits més
generals com són els hàbits d’alimentació, higiene i d’autonomia els quals es
troben presents en la vida quotidiana de l’infant. Per treballar-los d’una
manera més dinàmica i es porti a terme
d’una manera conjunta, hem creat un recull d’activitats que es poden treballar
tan a casa com a l’escola i l’única eina que necessitarem és un ordinador.
És de vital importància que en l’etapa d’educació infantils els infants
adquireixin actituds i hàbits adequats en relació a la higiene personal, així
com de l'entorn, és un clàssic dins de les actuacions d'educació per a la salut
que es realitzen en els centres docents, sobretot amb els més petits.
En l'adquisició d'aquests hàbits juga un paper fonamental la família. El
nen tendeix a fer allò que veu, encara que en el col·legi es parli sobre
higiene i es tingui establerta una sèrie d'hàbits, difícilment arribaran a
formar part del seu estil de vida si la seva família amb la seva actitud i
comportament no contribueixen a això.
És important que el nen disposi a casa
de tots els estris necessaris per a la seva neteja personal com sabó, paper
higiènic, raspall de dents, pinta, tovallola... i es senti responsable d'ells.
A l’escola l’infant disposarà de més estris els quals els utilitzarà
autònomament i aprendrà per que són necessaris a la vida quotidiana. La higiene personal no s'ha de
inculcar com una cosa imposada, el nen ha de sentir-se a gust experimentant per
si mateix les diverses sensacions, embrutar pot ser agradable i rentar-se
després també.
La higiene és un concepte que va molt
més allà de la neteja ja que comprèn una altra sèrie d'aspectes com l'exercici
físic, l'alimentació, el somni. La higiene personal i de l'entorn són bàsiques
per millorar la salut. La neteja augmenta la sensació de benestar personal i
facilita l'acostament dels altres i en conseqüència, les relacions
interpersonals.
Un altra aspecte a tenir en compte es
que hem de procurar que els nens aprenguin a valorar el fet de la higiene com a
mesura per a l'assoliment d'un major benestar personal amb els altres. Pares i
educadors tenen un paper fonamental en l'adquisició d'aquests hàbits.
L’alimentació
L’alimentació és un procés que ens
acompanya al llarg de la vida, a través del qual obtenim els nutrients que permeten
cobrir els requeriments de l’organisme. Pe tal que el creixement i el
desenvolupament tant físic com mental es produeixin d’una manera adequada, és
imprescindible facilitar una alimentació que cobreixi les necessitats
nutricionals pròpies de cada etapa.
El procés d’aprenentatge d’hàbits alimentaris és especialment important
durant els primers anys de vida ja que,
a més de facilitar un bon estat nutricional i un creixement òptim, ajudarà a
consolidar l’adquisició d’hàbits saludables per a l’edat adulta.
Cada etapa de la vida té les seves peculiaritats i necessitats a les quals
s’ha d’anar adaptant l’alimentació. La infància es caracteritza per ser l’etapa
on hi ha un major creixement físic i desenvolupament psicomotor. Això significa
que l’alimentació no solament ha de proporcionar energia per mantenir les
funcions vitals sinó que ha de cobrir unes necessitats majors relacionades amb
el creixement i la maduració. Les necessitats energètiques i nutricionals són
cobertes per l’alletament matern exclusiu fins als sis mesos, i a partir
d’aleshores cal anar incorporant nous aliments de forma progressiva i en les
quantitats adequades.
En aquest període és important afavorir les condicions que permetin
l’adquisició progressiva d’uns hàbits alimentaris saludables com per exemple
menjar equilibradament, menjar certes quantitats d’aliments cada dia i també
hauran d’aprendre progressivament el comportament que s’ha de tenir a la taula,
seure bé, parar taula, recollir quan hem acabat de menjar...
El desenvolupament de l’autonomia personal es un objectiu
prioritari en l’educació dels infants, ja que és la base de l’aprenentatge
durant tota la seva vida. Un nen és autònom quan és capaç de realitzar per si
mateix diferents tasques i activitats pròpies de els nens de la seva edat i del
seu entorn social – cultural.
Per tant, per aconseguir un desenvolupament òptim de les
persones és imprescindible que aquesta aconsegueixi ser autònoma. Aquesta
autonomia proporciona seguretat, la qual és necessària per créixer.
Al llarg de
la infància existeixen diferents etapes en les quals es van adquirint noves
habilitats i això suposa un gran esforç per al nen. Per això és necessari que
els adults que ens trobem al seu al voltant, els oferim les eines necessàries
perquè aconsegueixin l'adquisició dels nous aprenentatges.
La família i l'escola són els primers àmbits de
desenvolupament del nen i per tant els llocs en els quals van a aconseguir
l'autonomia. Durant els 0 i els 6 anys hem d'ajudar a nen a adquirir diferents
aprenentatges autònoms com per exemple: cordar-se les sabates, menjar sol,
recollir les seves joguines...
Per afavorir l’autonomia és important oferir alternatives
als infants perquè ells triïn. En lloc d'ordenar a un nen que faci una cosa, se
li pot donar l'opció entre dues o més alternatives, així va prenent el control
sobre les seves accions. Deixar actuar als nens i reconèixer els seus esforços
quan estan en una nova situació. Aquí les famílies han d'estimular i reforçar
l'autonomia i deixar que els nens facin les coses sols, però donant-los
paraules d'alè que els estimulin.
Ensenyar a buscar solucions. L'autonomia implica
valer-se per un mateix, és a dir que els nens no poden buidar tots els dubtes
consultant als seus pares, sinó que han de ser ells mateixos els que busquin la
solució d'una altra manera.
